Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

26 страница из 62

Es tractava, en qualsevol cas, d’una estratègia amb la qual els impressors pretenien, en primer lloc, aconseguir formar part de la jerarquia estamental. La germandat dels estampers tenia caràcter purament assistencial i de devoció, sense cap reconeixement de tipus polític, cosa que no els permetia optar a càrrecs i a oficis públics a través de la insaculació. Al marge d’això, els impressors perseguien regular l’accés a l’ofici i evitar l’intrusisme professional, principalment per part dels llibreters, ja que alguns d’aquests, sense conèixer l’art d’imprimir, havien obert tallers tipogràfics a Barcelona. En cas que el Consell de Cent hagués autoritzat la creació d’un nou col·legi, els impressors s’haurien situat per sobre dels llibreters en la jerarquia urbana, una posició des de la qual haurien pogut defensar les seves reivindicacions amb una quota més elevada de poder.

El conflicte que els impressors i els llibreters van mantenir al llarg del darrer terç del segle XVII tenia les arrels en el mateix origen de la impremta. Com fa veure Elizabeth Eisenstein (1994: 35), l’aparició d’aquesta nova tecnologia, a mitjan segle XV, va comportar una reorganització de les activitats relacionades amb el món del llibre, la qual cosa va suposar la desaparició d’alguns oficis i el naixement d’altres de nous, com els de componedor, premsista o fonedor de lletres. A París, per exemple, l’arribada de la impremta hi va provocar un conflicte amb els il·luminadors, els copistes i els escrivents, temorosos de perdre la feina (Chauvet, 1959: 4). D’una forma semblant, l’aparició de l’ofici d’estamper –nom amb el qual eren coneguts també els impressors en aquella època– va comportar la incorporació d’un nou grup d’artesans a l’estructura social barcelonina, en la qual els diferents col·lectius que la integraven eren poc receptius als canvis i molt recelosos de perdre els privilegis.