Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

27 страница из 62

A pesar que, inicialment, l’art de la impremta era exercit per alguns llibreters, amb els anys es va establir una especialització i una separació entre tots dos oficis; de tal manera que, a la llarga, la competència va fer que la situació derivés en conflicte. El punt d’inflexió es va produir l’any 1553 amb la creació de la confraria dels llibreters de Barcelona, sota la invocació de Sant Jeroni. Gràcies a un privilegi reial, els llibreters van obtenir unes ordinacions que, a més de regular l’activitat, impedien l’exercici d’aquest ofici a qualsevol persona que no fos membre de la confraria. El privilegi, a més, atorgava als llibreters el monopoli de la venda pública de llibres al detall.

D’aquesta forma, quan a partir del darrer terç del segle XVII va començar a augmentar el nombre d’impremtes –acompanyat, lògicament, d’un increment de la competència–, els impressors de Barcelona van reclamar una part més gran del negoci, principalment a través de reivindicar el dret a vendre llibres a la porta del taller. L’any 1671, en una reunió de la germandat dels impressors, l’oficial Josep Soler es va adreçar als seus companys per proposar-los iniciar un plet a la Reial Audiència contra els llibreters, «demanant que dits llibraters no·ns impedescan lo poder vèndrer llibres en nostras casas (…) per ésser los estampers los verdaders llibraters».ssss1