Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

32 страница из 62

La publicació de notícies impreses fou una constant a tot Europa des de poc temps després de l’aparició del nou invent. A França, segons Jean-Pierre Seguin (1983: 34), les primeres relacions –fulls de notícies que contenien la narració d’un únic esdeveniment– van aparèixer l’any 1494, durant la campanya militar del rei Carles VIII a Itàlia. Arran d’aquest conflicte, els impressors de París, Lió i Rouen van començar a publicar fulls de quatre pàgines que recollien la informació més destacada que els arribava per correu, com va ser la presa de Roma aquell mateix any o la de Nàpols l’any següent. Es tractava, en qualsevol cas, d’una pràctica que tenia l’origen en els «avisos» manuscrits, que circulaven des de feia anys per tot Europa, principalment en l’àmbit diplomàtic. En aquest sentit, Mario Infelise (2005: 34) ha identificat una sèrie de casos que mostren que a mitjan segle XV els ambaixadors florentins i venecians residents a les principals capitals europees enviaven cartes que contenien reculls de notícies als respectius governs. Segons l’autor (Infelise, 1999: 117), a partir de la segona meitat del segle XVI es va instaurar a Venècia una xarxa organitzada a través de la qual es difonien més o menys regularment notícies manuscrites sobre fets polítics i militars. Tal com apunta Weber (2006: 390), els avisos foren la culminació d’un procés d’evolució de la correspondència. Les cartes anaven acompanyades de notícies, a mode de suplement, de manera que es podien separar fàcilment de la comunicació principal, per copiar-les després i distribuir-les de forma independent. El resultat de tot plegat fou el naixement dels primers setmanaris de notícies manuscrites, que a principi del segle XVII s’havien establert pràcticament arreu d’Europa.