Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

36 страница из 62

Sigui com vulgui, el que és segur és que a principi del segle XVII els impressors catalans van impregnar-se dels corrents europeus. Això explica, molt probablement, el motiu pel qual al llarg de les primeres dècades d’aquell segle es va registrar a Barcelona un increment de la producció de fulls de notícies –tot i que no amb caràcter periòdic–, com es desprèn del repertori aplegat per Henry Ettinghausen (2000) corresponent al període 1612-1628. Uns pocs anys després, coincidint amb l’inici de la Guerra dels Segadors, Catalunya va viure un altre increment de la publicació de notícies, com mostra una altra obra d’Ettinghausen (1993), on hi figuren les reproduccions facsímils de prop de 350 fulls informatius –la majoria dels quals escrits en català– publicats entre els anys 1640 i 1659.

Fou en aquell temps quan va tenir lloc una de les fites més importants de la història de la premsa catalana. L’any 1641, en un moment en què Catalunya estava sota sobirania francesa, l’impressor barceloní Jaume Romeu es va proposar reproduir la Gazette que Théophraste Renaudot publicava setmanalment a París des de feia deu anys. Ja des del primer número, titulat genèricament Gazeta, Romeu anunciava que cada setmana posaria a l’abast dels lectors les notícies arribades de París i, a més, hi feia una veritable declaració d’intencions: «la curiositat dels impressors de França me ha donat ocasió de quels imite, perquè lo que és bo sempre és imitable». Alguns experts en la història de la premsa, com Jaume Guillamet (2003: 19), han considerat que la gaseta de Romeu va suposar la introducció de la periodicitat a Catalunya. En canvi, d’altres com d’Ettinghausen (1993: 29), no hi coincideixen amb l’argument que falten proves que demostrin que Romeu va arribar realment a produir publicacions amb regularitat periòdica.