Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

40 страница из 62

D’aquest estudi comparatiu se n’extreuen algunes conclusions que, al meu parer, contribueixen a aclarir les divergències a l’entorn de l’aportació feta per Jaume Romeu a la història de la premsa catalana. En primer lloc, no es pot considerar que la publicació impresa per Romeu el juny del 1641 amb el nom de Gazeta fos l’inici d’una capçalera. Com es pot comprovar a partir dels exemples anteriors, les traduccions de la Gazette francesa fetes per Romeu apareixien amb títols diferents cada vegada. Una possible explicació és que l’impressor barceloní no tingués l’autorització de Renaudot per reproduir la Gazette, com estaven obligats a fer els impressors d’altres ciutats franceses on es reeditava. Cal tenir en compte que, en aquell moment, Barcelona estava sota el domini de França.

En segon lloc, encara que el fons conservat sigui més aviat pobre, l’existència de diversos números apareguts al llarg de l’any 1641 –alguns correlatius– d’una reedició catalana de les gasetes publicades a París per Renaudot, converteix Jaume Romeu, sense cap mena de dubte, en l’introductor de la premsa periòdica a Catalunya. La declaració d’intencions, el juny del 1641, en què anunciava que es proposava imprimir cada setmana les notícies arribades de París i el fet que hi havia traduccions de números correlatius de les gasetes franceses dels mesos de maig i juny, així com d’octubre i novembre, fan pensar que efectivament Romeu va portar a terme el seu propòsit. Això no obstant, a tenor del fons conservat, durant els anys de la Guerra dels Segadors la premsa periòdica no va mantenir una continuïtat. La consolidació de la periodicitat, com veurem en el capítol següent, trigaria encara gairebé mig segle a arribar a Catalunya.