Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

42 страница из 62

Entre els motius pels quals la premsa periòdica no va aconseguir arrelar a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII hi ha, en primer lloc, la manca de suport institucional. Altres factors, també decisius, foren la situació de guerra que es vivia al Principat en el moment en què Jaume Romeu va proposar-se la publicació de gasetes, amb les repercussions que el conflicte generava sobre l’economia i la circulació de la informació. Caldria estudiar també en quina mesura la inseguretat dels camins va afectar la regularitat del servei de correu, peça clau en el manteniment de la premsa periòdica. El bandolerisme, molt implantat a Catalunya des de la segona meitat del segle XVI, de ben segur que va suposar un entrebanc. Citant un testimoni de l’època, Fernand Braudel (1976: II, 124) apuntava que l’any 1567 era «inútil tratar de ir de Barcelona a Zaragoza por la posta». Segons aquest historiador (1976: I, 475), a vegades el correu ordinari quedava interromput perquè els correus, «asustados por los asaltos de los bandoleros, se tornaban de pronto prudentes y decidian no viajar de noche». Per tant, no es pot menystenir el possible impacte d’aquest fenomen en el desenvolupament de la premsa a Catalunya, ja que, a principi del segle XVII, quan la periodicitat començava a agafar forma per tot Europa, els bandolerisme català vivia el seu moment més àlgid. Posteriorment, en acabar la Guerra dels Segadors, la inseguretat es va mantenir en gran part del territori, amb l’anomenada «guerra dels miquelets», cosa que va impedir la normal circulació dels correus ordinaris gairebé fins a la dècada del 1660.