Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

16 страница из 62

El creixement del sector editorial català responia en gran mesura a la inversió que els empresaris amb recursos econòmics –com eren, per exemple, Antoni Lacavalleria o Sebastià de Cormellas– van fer per millorar la infraestructura dels tallers, principalment a través de la compra de premses i de tipografia. Cal destacar també l’esforç d’alguns propietaris per millorar la indústria de la foneria de tipus. Pel 1693 el fill de Rafael Figueró (Rafael Figueró i Jolis) va viatjar a Venècia per aprendre aquest ofici i comprar matrius; per bé que, finalment, els Figueró, juntament amb Josep Cormellas, van fer venir Tommaso Plongari, un fonedor d’aquella república. En una súplica presentada al Consell de Cent el 1701, alguns impressors asseguraven que amb els seus diners havien fet créixer la impremta de Barcelona i augmentat la seva reputació, tot i que per aconseguir-ho havien «consumit sos patrimonis, pera fornir las estampas de totas sorts de lletras».

És important destacar també el paper emprenedor d’alguns individus amb menys recursos, que van arriscar el capital per fer portar llibres de fora amb l’objectiu de reeditar-los a Barcelona. Per exemple, la societat que Anna Llopis, vídua de l’impressor Josep Llopis, va formar l’any 1699 amb el llibreter Joan Piferrer i el notari Marià Catús. Aquest darrer, actuant com a testimoni en un plet a la Reial Audiència, parlava de «la molta abundància de llibres que se han imprimit en Barcelona, lo que antes no se feya». El notari, a més, explicava davant del jutge que ell i els seus dos socis «feyan venir molts altres llibres que no se imprimian en esta ciutat, fent-se ben equos de aquells, lo que ha ocasionat lo molt negoci que vuy en dia hi ha en Barcelona respecte de llibres».