Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн
190 страница из 211
2)En morfologia: la desinència en -e de la primera persona del present d’indicatiu (cante); els subjuntius clàssics acabats en -e/-a (cante/prenga); i els incoatius en -ix (patix) en lloc de -eix (pateix).
3)En lèxic: preferència per les solucions valencianes.
El document acaba insistint en el polimorfisme com a base de la identificació i integració dels diferents territoris de llengua catalana i com una manera de facilitar l’aprenentatge de la llengua escrita, ja que l’usuari s’alliberaria de la constricció que comporta una única solució. Per bé que, al final del document, es fa esment a la llengua escrita, en general la proposta sembla ser vàlida, en la morfologia i en el lèxic, tant per a l’oralitat com per a l’escriptura. En aquest punt, convé advertir que el document dóna cabuda, com a preferent, a la forma dels incoatius patix, que el model literari, en general, havia arraconat a favor de pateix.
2.2Cap a un model de llengua més flexible
L’informe universitari Un codificació policèntrica però convergent evidencia l’assumpció que calia buscar un model de llengua que es poguera adaptar a noves situacions comunicatives. El referent de la llengua ja no era solament l’àmbit literari, sinó que, en plena transició a la democràcia i amb l’objectiu posat en el reconeixement de les autonomies, adquireixen protagonisme tots els altres àmbits orals i escrits que havien d’afavorir una normalització de la llengua. Ferrando/Nicolás (2011: 505-520) fan una excel·lent síntesi de com va ajustant-se la normativització fabriana als diferents territoris de la llengua, però insisteixen sobretot en com, al voltant dels anys vuitanta, conceptes com oralitat i escriptura, col·loquial i formal, i dialectal i supradialectal es fan difícils d’articular en un context sociopolític en què la llengua entra de ple en els mitjans de comunicació de masses. Una manifestació d’això és la polèmica sorgida a Catalunya entre el català heavy i el català light, la qual Ferrando/Nicolás (2011: 517-520) han fet veure que responia a posicionaments parcials del model de llengua: