Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

17 страница из 131

D’altra banda, també l’Arxiu General de Simancas i particularment el seu fons Estado, on es dipositava —des de la seua fundació, el 1540— la paperassa referent al govern i administració dels territoris de la Monarquia Hispànica ens ha proveït de valuosa documentació. A tall d’exemple, les cartes dels aleshores ducs de Gandia —Francesc de Borja i Elionor de Castro— al príncep Felip, agreujats per l’atreviment del duc de Calàbria i dels oficials reials.ssss1 Altrament, també vam localitzar la seua contrapartida, ço és, la correspondència que Ferran d’Aragó mantenia amb el regent i els seus consellers, per tal d’informar-los sobre les circumstàncies per les que travessava el Regne.ssss1 Amb tot plegat, hom encertarà a descobrir apreciacions totalment oposades d’uns i altres respecte a allò esdevingut a la localitat de Polinyà de Xúquer, així com una mostra de les pressions i negociacions que s’hi exerciren d’un i altre costat.

Finalment, l’Arxiu de la Corona d’Aragó va tancar el cercle amb la carta que l’hereu envià al napolità, comunicant-li que havien estat perdonats la major part dels avalotats, document que es troba convenientment registrat a la Reial Cancelleria;ssss1 homònima però distinta de la custodiada a l’Arxiu del Regne de València. En eixe sentit, cal diferenciar la valenciana, què conserva els lligalls de l’oficina radicada al Cap i Casal, controlada i subjecta a l’autoritat del lloctinent general; del fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que emmagatzema els textos produïts per la Cancelleria que el propi monarca disposà per als assumptes referits a la Corona d’Aragó, a més de la que funcionava al principat de Catalunya.