Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

21 страница из 131

Pel que respecta al tipus d’escriptura, s’identifiquen fàcilment les grafies característiques dels textos manuscrits del període: la humanística cursiva. No obstant això, per damunt de les evidents diferències de tradició castellana i aragonesa, també les diverses institucions que emeteren els documents donen lloc a petites variants d’estil —per exemple, ‘cancelleresc’, per als procedents de les cancelleries reials, o ‘processal’ per als textos de caràcter judicial— mentre que els diversos escrivans i notaris també aportaven la seua pròpia forma d’escriure. D’altra banda, resulta important ressenyar ací alguns dels problemes que el tipus d’escripturari valencià —i les successives còpies que s’han fet dels documents—ha provocat a l’hora de la lectura i transcripció dels textos. Ens referim a la similitud existent entre les grafies ‘f’ i ‘s’, el que provoca una gran confusió a l’hora de distingir termes i especialment antroponímics com ara ‘Fos’ i ‘Sos’ —per bé que es podria tractar d’una derivació— ambdós presumiblement existents a la comarca de la Ribera del Xúquer. Un cas semblant és el d’altres lletres a final de paraula (-s, -ç, -c i -ch) per a diferenciar altres antroponímics com ara, ‘Març’ i ‘Marc’, que apareixen freqüentment i indistintament escrits al llarg de la documentació per a referir-se als mateixos personatges.