Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

22 страница из 131

En un altre ordre de coses, la construcció del propi diplomatari, en tant que conjunt de textos que tracten sobre uns fets històrics, ha de tenir una estructura coherent i intel·ligible. Això és, necessita dotar-se d’un ordre i d’una disposició clara. Llavors, fent ús d’un criteri purament temporal, s’ha procedit a ordenar la documentació d’acord amb la data en la qual va estar redactada. Únicament es podria haver fet una excepció: el procés central (doc. 10). I de ser així tindria una senzilla explicació. No debades, en aquest punt cal mencionar que el manuscrit en qüestió és una còpia del plet original enviat al Consell d’Aragó. Per tant, seguint estrictament l’ordre cronològic dels textos, paradoxalment hom hi trobarà les primeres reaccions contràries a la sentència, tot just abans del propi judici, cosa que de no ser advertida podria dificultar l’enteniment del conjunt.

Tanmateix, hom encertarà a identificar gairebé palesament quatre parts. En primer lloc, un bloc introductori, integrat pels primers set documents (docs. 1 al 7), tot arreplegant la publicació de la pragmàtica de 1543, la repressió de la violència dels bàndols de la vila d’Alzira i la comissió a l’agutzil Céspedes. Un segon bloc conformat pel propi procés contra els habitants de Polinyà, Riola, Sinyent i Albalat, que narra bàsicament —si excloem els fulls plegats a la contraportada— els fets ocorreguts durant l’avalot i la immediata actuació del duc de Calàbria (doc. 10). Un tercer bloc bastant complex, derivat dels plànols d’acció individuals i institucionals, els escenaris oberts com a conseqüència de la repressió dels «successos de Polinyà» i que inclouria també la resolució final de l’assumpte principal (docs. 8 i 9, de l’11 al 21 i 34). I per acabar, el quart i darrer bloc comprendria algunes reverberacions sobre els fets, convenientment portades a col·lació per motiu del judici de residència contra misser Joan Francesc Benavent (docs. 22 al 33).