Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

19 страница из 131

AL VOLTANT DEL DIPLOMATARI: TRETS, ESTRUCTURA I USOS

L’escriptura ha estat un instrument fonamental en el desenvolupament històric: un gran èxit que ha permès preservar de l’oblit dels temps molts dels llegats de la Humanitat. No debades, ha propiciat la comunicació més enllà de l’estricta coincidència de l’emissor i el receptor en un lloc i un moment concret, sense que això comporte a priori alteracions en el missatge.

Nogensmenys, caldria una perspectiva més ampla, la qual, ben pregonament, hauria d’endinsar-se i incidir en les diverses característiques dels testimonis escrits, puix no són quelcom abstracte on la informació es transmet d’una manera directa i asèptica, sinó que representen tot un món en si mateix. Això és, un conjunt de realitats complexes i sovint difícils d’esclarir: les circumstàncies en què va estar redactat, la funcionalitat del text i la seua intencionalitat, les mutilacions i afegits soferts durant la seua trajectòria vital, les circumstàncies més o menys atzaroses que hi han permès la conservació o les seues peculiaritats gràfiques i materials... Llavors, ha de ser tot plegat el que aporte —bé ara o en el futur— noves dades que vindran a arrodonir el contingut i oferiran una interpretació més íntegra de l’objecte d’estudi.