Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

75 страница из 90

Ja el 1749, el comissari de Castielfabib, mossèn Antonio López, interroga María Ortega, que ara reconeix que, havent-se presentat fra Juan en sa casa amb l’excusa de lliurar-li «una buelta de longaniza», havia tingut amb ella «unos tocamientos en varias partes del cuerpo, y uno en sus partes venéreas». I a Jerónima Pérez, ara de quinze anys, que confirma allò confessat per fra Juan: la pregunta «¿Que tiene pelos?». La xica hi afegeix que és veu comuna que «ninguna muger se podía confesar con dicho fray Juan, porque era hun pícaro en el confesionario». D’altra banda, a Requena són interrogades María Ramírez, vídua, que diu que fra Juan «hizo algunas acciones deshonestas con ella, como la de querer levantarle las sayas y entrar la mano por debajo»; Ana García, que conta com el confessor havia demanat a Ana Martínez la Roja que «quando venía su marido a dormir con ella, quántas veces tenía parte con ella». I, finalment, Isabel Picazo voluntàriament denuncia que fra Juan, «llegando al Sexto, la preguntó si se tocaba sus partes verendas, si se limpiaba quando hacía aguas menores, o si algún mozo o casado se las avía tocado».⁴⁷