Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн
72 страница из 90
Fra Ventura Mascarell, franciscà, és denunciat el 1794 per Josepa Torres, de València, la qual diu que, en acabant de confessar-se, ell la fa anar a la porteria del convent, on s’asseu al seu costat i li demana: «¿Qué tal de salud? Y diciendo y haciendo, la metió su mano vajo faldas hasta tocarla sus partes venéreas, y la dio un ósculo, cuios ademanes observados por la delatora, marchó atónita».46
Un cas interessant i hiperbòlic, que toca diferents aspectes de la sol·licitació, és el de fra Juan García, franciscà, que fa de confessor successivament a Requena, Alcalá de la Vega i Castielfabib. La documentació comença amb la denúncia, el 1745, d’Antonia de la Plaza, de Requena, mitjançant el seu confessor, mossèn Alonso Duque. Antonia conta com fra Juan, amb qui havien estat amics de la infància, li va dir en una ocasió: «Ha, si yo te hubiera podido pillar. Y le parece también que dijo: No te me hubieras escapado». L’any següent un ciutadà indignat de Requena, Pedro Pertusa, escriu als inquisidors denunciant que una antiga criada seua, Juliana Martínez, deia que algunes confessades de fra Juan no volien tornar a confessar-se amb ell «por averles preguntado de los encages y de los pechos y le pareze que también dijo metía el dedo por la zelosía del Confesionario para tocarles los pechos y cara y otras cosas». De seguida és interrogada Juliana per mossèn Alonso, ara comissari inquisitorial, però tot és sumament indirecte: Juliana ha sentit dir a la seua tia Josefa que dues nebodes del llicenciat Pedro López deien que en confessió fra Juan «entraba los dedos por la rexilla del confesionario para tocar los encages». A continuació mossèn Alonso interroga Josepa Sánchez, la tia de Juliana, que remet a altres dones, i així fins que perd el fil i s’extingeixen les investigacions. Maledicència, sembla.