Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

73 страница из 90

Passem a l’any 1748. Fra Juan rau ara al convent de Castielfabib, al Racó d’Ademús. María Ortega, d’Alcalá de la Vega, es presenta al pàrroc de San Martín, mossèn Diego Martínez, per denunciar que fra Juan, en confessar-li «llanezas de juegos y tocamientos de pechos y ósculos que avía tenido con zierto sugeto», tot rient li havia dit: «Es bueno que quiera usted con todos y no quiera usted conmigo». Dos mesos després, fra Juan, ensumant-se la delació de Maria, es presenta a la Inquisició de Conca per fer una espontània, en què confessa exclusivament aquest afer: «Será bueno que con todos tenga tocamiento y no conmigo, lo que dijo este con fin torpe por [...] haver oido algunas desembolturas de ella». Al capdavall, el monjo «duda si tubo algún tocamiento de pechos con dicha moza en esta ocasión».

Encetat el procés per sol·licitació, es torna a interrogar Antonia de la Plaza, que ara reconeix que havia tingut amb ell, de joves, essent fra Juan encara seglar, «algunas llanezas y juegos indecentes», això sí, a la sagristia de l’església. Fra Juan comença a confessar als inquisidors, ara ja de València. A Castielfabib, en confessar una xica «al parecer de dose a trese años [...] tratando del sexto precepto y diciendo ella: Acúsome de que los mosos la tocavan los pelos de sus partes verendas. La dixo: No se dexe tocar de ninguno los pelos, e imbíeles a travajar. Y añadió: ¿Que tiene pelos? Lo que no respondió dicha muger».