Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

78 страница из 90

Fra Agustí Cabades és denunciat també per diverses dones. Rosa Eiximeno, soltera de València, ho fa el 1784: fra Agustí, a la porteria del convent, «tomó este la mano a la doncella y se la arrimó el Padre Maestro a su cintura». Més tard, el 1788, interrogat pel comissari, fra Agustí confessa alguns dels seus delictes: amb Rosa, segons ell, «tuvo con ella cierto desliz»; a una tal Francesca, casada, li proposa en confessió «si con él tendría cierta llaneza torpe, [...] lo que fue motivo para que la dicha muger se descubriera los pechos». Al cap d’uns dies, «movido el declarante de la noticia habida en la confesión, fue a su casa i tubo con ella ciertas llanezas torpes». Interrogada una de les víctimes, Rosa Sanç, declara que diverses vegades, a la porteria del convent, «le tocó sus pechos, y que en una de ellas le cogió la mano y se la acercó a sus partes diciéndola: Veas a lo que me obliga lo que te estimo».⁵¹

No és excepcional que el sacerdot es masturbe al confessionari; hi pot haver un component d’exhibicionisme o no, depèn de la situació. Fra Roc Moltó, franciscà, és denunciat, entre d’altres, per sor Felipa d’Alcàntara, del convent de la Puritat de València, l’any 1704. La monja declara al comissari que fra Roc havia començat insinuant-se-li al confessionari; després, «con palabras amorosas de afecto, la dixo que entonces se estava tocando sus partes y se deleitaba pensando en esta, y añadía: ¡Hay! y ¡Qué gusto! Y otras palabras expresivas de el deleite que experimentava». I encara li suggeria «que deseaba verla en otra parte más libre, para lograr mejor su gusto». Cinc anys més tard, després de la guerra de Successió, fra Roc és processat. A les presons secretes de la Inquisició, reconeix un episodi semblant al mateix convent, però amb sor Jacinta, l’organista, i a la reixa, no en confessió: «[...] que entonces este la pidió la mano, y movido o ciego de la porción inferior o del fomes pecati, cometió un pecado torpe con su mano propia de este, teniendo polución, y que no está cierto si con la mano sucia del semen la tocó la de ella». Però, quant a l’acusació de sor Felipa, la nega: «[...] a lo que se le acusa que allí cometió el torpe deleyte diciendo «¡Ay, qué gusto!», y que se estava tocando sus partes [...] pensando en ella, es falso que executase tal cosa».⁵²