Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

81 страница из 90

3. FORNICACIONS

Quant a la fornicació pròpiament dita, mentre que els seculars ho tenen molt més fàcil, i de fet recorren menys a la sol·licitació, el gran problema per als sacerdots regulars és trobar un lloc on poder fer-ho amb tranquil·litat. Sovint acaben fornicant, de qualsevol manera, en una capella, la porteria del convent o la sagristia. El coit sol ser la fase final de tota una sèrie d’aproximacions prèvies, intimidacions o seduccions. També sol anar acompanyat de petits favors o presents del sacerdot a la penitent. I si hi ha complaença per part d’ella, pot perllongar-se la relació en el temps.

Vegem la història de fra Joan Benet, franciscà, denunciat el 1657 per Àngela Pérez, casada de València. Set anys abans, declara ella, conversant tots dos en un banc de l’església, li diu «que siempre la havía querido mucho, y que no la podía apartar de su imaginación, y lo que desseava tener correspondencia con esta y llegar a gozarla». Durant uns sis mesos, «siempre procurava solicitarla, diciendo a esta lo mucho que la quería y tomándola de las manos y abrazándola hechándola las manos a los pechos y apretándola». També li deia «que si huviera ocassión para verse con esta en cassa de alguna persona se olgaría mucho, en donde fuesse secreto». Fins que, declara Àngela, una nit el seu marit no és a casa i ella el convida, «executando sus torpes deseos y teniendo acto carnal con esta».