Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

69 страница из 90

Sovint es palesa que els tocaments a les mamelles només són una bestreta del que el sol·licitador espera aconseguir; és el cas de les dues dones de València que denuncien fra Joan Urrios, franciscà. El 1694 Margarida Adam conta com el frare li demana «que la diesse entrada en su casa o en otra para corresponderla torpemente». En una altra ocasió «la puso y metió su mano en los pechos». I el 1701 Margalida Esteve denuncia que li deia «que estaba muy enamorado de ella, [...] que por fuersa havía de ir a su casa. [...] Entendió esta que su ánimo era [...] para tener acceso con esta». Més tard, en confessió, «dicho fray Juan alargó la mano, tocando con ella immediatamente los pechos de esta, y diciéndola que era muy ermosa y que no havía de quedar sólo en aquello, sino que esta le havía de dar hora y ocasión para tener parte con esta [...] que esta le permitiese tocar sus partes femíneas».⁴²

Els tocaments i contactes es poden intentar dissimular com a expressions carinyoses, com fa, sembla, fra Josep Garcia de Jesús, franciscà, amb una de les seues filles espirituals, segons la denúncia que escriu l’any 1709 un alarmat company seu del convent de l’Alcora, fra Tomàs Bayo. Tanmateix, en no tenir lloc els tocaments en confessió, no es tractaria pròpiament d’una sol·licitació. Segons el denunciant, «éntrase en casa la dicha, y con achaque que nunca le falta, ya sea sentársela sobre sus rodillas tocándole la barbilla y los pechos, bresándola como si fuera una niña de teta».⁴³