Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

31 страница из 85

Així mateix, el Ministeri de Sanitat va posar en marxa un projecte per a la reinserció social de les prostitutes, i l’any 1937 va crear una oficina central d’evacuació i assistència als refugiats. Però, s’havia creat en plena guerra i la seua capacitat financera era molt limitada: «hasta para Sanidad se nos regatea el dinero, y recordaré siempre […] que se llegó a regatearnos dos libras y media para comprar glucosa».ssss1 A més, calia afegir les discrepàncies ideològiques entre socialistes i comunistes per una banda, i els anarquistes per una altra, que condicionaven el marge de maniobra del ministeri: «Sin dinero, con dificultades incontables, con obstaculizaciones permanentes del Ministerio de Hacienda, con una guerrilla sorda y permanente del Ministerio de Instrucción Pública».ssss1

Els anarquistes consideraven que havia arribat el moment de fer la revolució social, és a dir, de sotmetre moltes empreses i fàbriques sota control obrer i d’ocupar terres i organitzar col·lectivitzacions. En canvi, els socialistes i comunistes consideraven primordial guanyar primer la guerra i després fer la revolució. Calia, segons ells, un Estat fort que centralitzés tots els esforços polítics i militars amb l’únic objectiu de guanyar la guerra: era el que ells anomenaven «comandament únic».