Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

43 страница из 46

ssss1En la mateixa línia, Garcia Grau (2008: 124): «Fuster se sent alhora crític contra l’ideari de Camus i alhora amatent per la seua provocació i la seua profunditat reflexiva, tot i que les seues revoltes metafísiques, històriques i artístiques […] s’havien quedat en massa “metafísiques”». Caldria estudiar in progress el pensament de Fuster aplicat a Camus, i potser seria bo començar per l’article d’Antoni Prats (2004). D’altra banda, no va dir el mateix Fuster a Blasco (2002: 92) que «en la meua manera de pensar, des que vaig començar a escriure fins avui, he canviat, evolucionat»? Concretament, en la carta ja citada que l’estudiosa insereix en el seu llibre, Fuster li assenyala que «l’impacte existencialista també el trobaries en uns poemes de l’època, molts d’ells afortunadament desconeguts» (315).

ssss1Segons Salvador (2006: 220), «probablement, això no era sinó el ressò de l’opinió de Sartre, que havia menystingut d’aquesta manera Camus al llarg de les seues desavinences». Ara bé, no hem d’oblidar la «provocació» de Martí (2005: 46) qui anota, entre parèntesis, que «algun dia caldrà aclarir, més enllà de l’absoluta insuficiència de les explicacions més evidents, com és que l’autor més traduït per Fuster i Palàcios és precisament Albert Camus, així com el sentit més profund dels pròlegs que va redactar per a les respectives edicions».