Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

42 страница из 46

ssss1Vg. també Martí (2005: 12-14), que llegeix una sèrie de declaracions semblants –tot i que aplicades al fenomen literari– com a batzegades contra les figures «institucionals» del crític, de l’erudit, etc.

ssss1Respecte al model de català aplicat a les versions del «Club del Novellistes», vg. Montserrat Bacardí (1998).

ssss1Per revifar el leitmotiv maragallià, adduiré com a exemples, entre els molts, la «carta pròleg» a Vora els estanys d’Ignasi Soler i Escofet (Maragall 1981: 839-841) o, en sentit invers, el famós pròleg –que podem anomenar «de la infàmia»– que va escriure Eugeni d’Ors per al volum XXIII de l’Edició dels Fills amb el títol «Signe de Joan Maragall en la història de la cultura» (Maragall 1918: 1253-1261).

ssss1No sé explicar sinó com una mena de publicitat voluntària el fet que Fuster digui que «hasta hoy llevo escritos nada menos que cuatro prólogos a Camus». Com que continua explicant que «no son, desde luego, cuatro conciertos de bombo, pero tampoco creo que sean, ni en una sola línea, “ilícitos” o “desleales”», he de rebutjar la hipòtesi d’un error mecànic: el quart cas només pot ser el de L’estrany, atès que L’exili i el regne no duu pròleg –aquí cal esmenar un petit error dins la preciosa bibliografia a cura de Ballester i Furió (2002)– sinó una pàgina de descripció de l’autor, dels traductors i una esquemàtica descripció de les narracions. Però amb Fuster mai no se sap: a Júlia Blasco li dirà que «vaig traduir set llibres del senyor Camus» (2002: 101) i, com sempre, els comptes no tornen. I més endavant: «espera, que no me’n recorde, del llibre, és un llibre que tinc traduït al català. Quin és? Tots els de Camus, els tinc traduïts al català» (148).