Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
33 страница из 62
Partim d’un supòsit discutible, però probable —i, de vegades, demostrat—, la persistència de la trama parcel·lària medieval. És fàcil de comprovar que ens movem entorn d’una mediana de 88 m2 per pati, trast o parcel·la de les nostres viles, xifra que no concorda amb cap nombre d’unitats habituals. Podríem deixar els dos extrems, el Bellestar i el raval d’Alacant, fora de la consideració: el primer cas respon a la misèria dels jornalers que treballaven per al monestir de Benifassà; el segon perquè no tenim clara la seua confronta, ni tan sols si estava cenyit de murs del tot. Al suburbi alacantí, de trasts més afavorits, podria haver-hi hagut un estil castellà més generós? O islàmic? El raval de Dénia (173 m2 de mitjana) donaria suport a la segona hipòtesi. La xifra de Carcaixent (199) i la de Carlet, més modesta, deuen reflectir una recomposició del cadastre dels dos darrers segles passats, provocada per una circumstància de «nous rics» citricultors.
Mitjana de les parcel·les del cadastre actual dins l’espai històric