Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
34 страница из 62
La xifra d’Almassora, la podríem rebaixar a 75, si ens atenyíem al nucli més antic; la de Cocentaina, en canvi, planteja una gran diferència entre els solars quadradencs, amb espais verds, més afavorits (>100 m2) i la resta. Com a contrastada caldria introduir la vila de Benissa (110 m2) on la mitjana és inflada pels casals dels hacendados que Cabanilles (1785) va qualificar com a únics habitatges decentes.
Els coeficients inferiors a la mediana solen correspondre a viles murades on la compacitat és exigida pel recinte; els corrals o celoberts s’hi redueixen a la mínima expressió o desapareixen del tot (cas de Vinaròs o Benicarló); s’hi nota en qualque cas una tendència al trast quadrat. Naturalment, l’extensió de la parcella repercuteix en la façana de l’habitatge que, només en els casos més generosos (la Pobla de Vallbona, Pego), arriba o depassa els 6 m d’amplària.ssss1 És molt més corrent disposar d’una façana més estreta, compensada per una llargària exagerada de la parcel·la. Els dos valors de la taula, 172 i 174 m2, suggereixen al primer cas un estil «aragonès» més quadradenc i, al segon, la reserva de solar per a futures construccions de la vila nova de Gandia on el patí mínim superava els 86 m2.