Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
30 страница из 62
GEOMETRIA URBANA
Plantes, illetes i parcel·les
Una de les notes comunes a l’àmbit urbanístic és la designació topogràfica dels carrers fonamentals que trobem —a banda de l’omnipresent carrer Major— a sis o set dels plànols estudiats. A les Coves de Vinromà s’escalonen els carrers de Dalt, el del Mig i el de Baix; Almenara, la vila més ortogonal, alinea els carrers de Dalt, d’Enmig, del Cobertís i el Major (el més baix), travessat per altres sis més curts. Castelló de la Plana conserva un clàssic carrer d’Enmig. Orpesa, en la seua modèstia primigènia, ostenta un carrer de Dalt i un d’Enmig. Sorita, a part de les places, té els habituals carrers de Dalt, d’Enmig i d’Avall. La Pobla de Vallbona disposa de carrer Major, de Dalt i Mitjà i un de paral·lel, ara de Sant Antoni. Els tres carrers longitudinals de Vila-real són els d’Amunt, Major i d’Avall; l’axial que els travessa —compte a l’excepció— és el d’Enmig.
En l’estat actual de la recerca documental i arqueològica, és massa agosarat cercar mòduls o pautes de capteniment dels planificadors. Tanmateix, ho assajaré amb tota la precaució possible. La fanecada (831 m2, Pérez Pastor, 2009) hauria de ser la unitat més adient per aplicar i replantejar el plànol urbà, ja que correspon a un quadrat teòric de 28,8 × 28,8 m. En efecte, els quatre quarters originaris d’Almassora sumen 3.324 m2, és a dir, una fanecada per quarter. La impecable modulació d’Almenara dóna 12 rectangles de 1.648 m2 que vénen a ser una corda quadrada o dues fanecades gairebé exactes. El mòdul de Nules (1.810 m2) depassa un poc la corda quadrada o doble fanecada, exceptuades les illetes del sud-oest i nord-est que semblen ajustar-se més a les tres fanecades. Les tres illes prèvies al recinte murat de Mascarell —un «suburbi» de Nules— cobreixen uns 10.000 m2; cadascuna faria quatre fanecades. Pego, una de les viles medievals més ben estudiada, fa un trapezi de 80 × 80 m, enfilat pel carrer Major que segueix justament la isohipsa 80; la superfície closa s’aproxima als 6.600 m2 que equivalen a vuit fanecades. Martí (1997) li ha aplicat un patró de jovades (36 fanecades) de 6 × 3 cordes. La Pobla de Vallbona, planificada, però desenvolupada amb certa espontaneïtat, fa quatre quarters de 114 × 75 m, cadascun dels quals dóna 8.550 m2, que s’aproximarien a las 10 fanecades. Les 6,2 ha que conté el recinte del pregonat paral·lelogram de Vila-real corresponen a dues jovades o 72 fanecades.