Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

27 страница из 62

Zucaina és una vila morisca que té trets d’una certa regularitat. S’ha afirmat que el nucli oriental de Traiguera era d’arrel islàmica, mentre que l’occidental correspon a un eixample cristià. Per altra banda, suposem que les Coves de Vinromà es va desenvolupar a partir d’una fortificació islàmica de la punta septentrional del turó que ara ocupa el poble.

Senyoria/reialenc: les cartes de poblament

De la quarantena llarga de viles visitades, només quatre o cinc són de reialenc, si n’excloem les cinc aldees de Morella. Una bona partida, de vegades en origen del Temple, passaren als cavallers de l’Hospital i després als de Montesa: són nou viles i de les més importants del Maestrat Vell. A banda, en resten algunes de senyoria episcopal (Almassora i Bell-lloc) i de diverses assignacions, com la baronia d’Arenoso, els Cervelló, etc.

Les cartes de poblament pertanyen bàsicament al segle XIII, en coincidència amb la marxa catalanoaragonesa vers el migjorn. Les més primerenques són atorgades pels mestres de l’Hospital que havien conquerit el territori el 1233. A partir de 1317 l’Hospital fou substituït per l’orde de Montesa que hi mantindrà un vertader monopoli econòmic, polític i religiós. La fundació de Càlig, el 1234, és un assaig de penetració cap al litoral, encapçalat pel gran mestre hospitaler, Hug de Fullalquer; el 1319 passarà al nou orde de Montesa. L’alqueria islàmica de Benicarló, a la mateixa costa mediterrània, era un punt fort i esdevindria port comercial; el 1300, ja tenia prop del miler d’habitants. Els mateixos hospitalers atorgaren la carta de poblament de Traiguera —sobre el camí Reial interior— entre 1235 i 1238, que arribarà a ser segona vila del Maestrat Vell. Del mateix 1237 n’és la primera, Sant Mateu, on el mestre de l’Hospital permet que els jurats hi desenvolupen (1287) un eixample de la Suda islàmica. L’any 1241 és el torn de la fundació de Vinaròs, a l’extrem nord de la faixa litoral conquerida als andalusins, que no serà vila fins al 1540: el nom Binalaròs —com en el cas de Benicarló—suggereix una anterior alqueria islàmica. La carta de Vistabella pertany al 1251 en una operació per assegurar la marca septentrional. El Maestrat Nou exercí també a la part meridional el seu paper: el lloc de Beniarrés, de 3.600 m², només és adquirit el 1275 i ofert al poblament el 1288 sense gaire èxit. El 1344, Montesa hi havia establert una senyoria fortificada amb una segona carta que triplicava la superfície del poblet, abandonat el 1609. Les Coves de Vinromà (Abenromà), un altre topònim aràbic, és fundat el 1281 pels calatravins-templers que esdevindran montesians: un cop més malden per controlar el camí meridià.