Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

26 страница из 62

Almassora té un nom àrab, manllevat probablement del castell andalusí, i és de fundació cristiana com demostra la carta de poblament de 1237. Benissa, en canvi, podria ser un nucli sarraí remodelat per Roger de Lloria (1286) que després s’encomana a Bernat de Sarrià (1305); l’any 1381 s’hi parla de cristians concentrats enfront de «moros» dispersos, però encara no sabem si el raval ponentí va sorgir com a agrupació islàmica extramurs. El mateix personatge, l’almirall Lloria, és el responsable del desdoblament de Qustantanîya (topònim romànic! que esdevé raval) aràbiga en un hàbitat nou sobre l’horta, per als cristians des de 1268. Els musulmans resten fora porta o s’han de bastir la pròpia defensa.

El raval de Dénia podia haver estat —malgrat una traça aparentment regular— andalusí, tot i l’anomalia d’un recinte murat superficialment exagerat. Nompot, Montfort/Monforte alçava al vèrtex del tossal cònic un castell cristià —sobre restes islàmiques no militars—, ara substituït per l’església setcentista. Un detall, però, complica l’esquema: el carrer perifèric del sud-oest, encara ara, és la Moreria. La no gaire llunyana Elda mostra un carreram islàmic tancat per un recinte ¿cristià? relativament quadrat: el pas de senyoria a reialenc en determinà els canvis...