Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

21 страница из 62

Tres de cada quatre nuclis escorcollats han tingut un recinte murat. Aquesta defensa passiva delata una història medieval sense fronteres gaire estabilitzades: els sarraïns —desposseïts— atacaven des de migjorn, els castellans adesiara des de ponent, els turcs des de la costa, els bandejats des dels camins. De més a més, el clos assegurava el control fiscal, sanitari i polític. El dret de portes era un de tants peatges... En alguns indrets com Gandia, Almenara, Càlig, etc. hom comptava amb un corredor o camí dels murs que tenia l’amplària suficient per passar un genet a cavall.

Distingirem tot seguit uns recintes elementals, de vegades rònecs, que solem trobar en poblacions petites, de muntanya o interiors. Uns altres, més geomètrics i consistents, són més propis de les planes. No n’hi ha cap, però, que hagués resistit una envestida de foc d’artilleria. Encara que, de vegades, excedim el medievalisme per entrar a l’edat moderna, la defensa no era el fort de les nostres viles. La «tàpia valenciana», potser herència andalusina, no estava pensada per a la pólvora.ssss1