Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

23 страница из 62

A les planes —de vegades, corredors interiors— els closos murats solen ser més sòlids i geomètrics. En disposem d’una dotzena llarga d’exemples que repassarem de nord a sud. La muralla de Vinaròs descrita per Viciana tenia 392 m de perímetre i abastava menys d’1 ha, amb dues portes principals; més realista és la successiva, documentada el 1311 i renovada el segle XVI (2,4 ha) a base de tàpia i de carreus. La vila pariona de Benicarló tenia una murada romboïdal de 338 × 239 m, amb quatre portals sistemàtics, però l’església n’escapava. El recinte poligonal de Sant Mateu, bastit entre 1357 i 1374 abastava un perímetre de 1.430 m i el travessaven sis o set portals. Castelló de la Plana va anar sumant closos murats, més o menys rectangulars, entre els segles XIII i XIV i un tercer entre el XIV i el XV que s’obria ad Sassum, ‘al pedregar’; els portals arribarien a ser sis. La tanca de Castelló era sòlida i de les torres i portes se’n feien càrrec els jurats, mentre que les «parròquies» atenien el manteniment de la tàpia respectiva. Vila-real —una de les paradigmàtiques— mostrava una muralla exempta de 1.040 m (520 braces, segons Viciana) amb quatre torres cantoneres, quatre portals i un vall. Tot l’esquema restava una mica esbiaixat per la trama parcel·lària del regadiu previ. Un altre cas modèlic pertany a la vila hortolana de Nules, la muralla rectangular de la qual sumava 1.172 m, amb 22 torres i quatre portals. El lloc adjunt de Mascarell és un trapezi fortificat, creat ex novo amb 640 m de tàpia «de terra i crosta» i dos portals: s’ha conservat miraculosament. Almenara tenia ja un recinte rectangular, el 1356, però el mestre Miguel de Santander (1543-1553) en va bastir un altre amb corredor i sis torrasses cilíndriques. El segon va incloure el casal de la senyoria i una plaça frontera, sense alterar l’esquema modular anterior.