Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

25 страница из 62

3. LA POBLA DE VALLBONA. Disposició del carrer Major, axial; el paral·lel de Dalt i el de Sant Antoni, que equivaldria al d’Avall.

Islàmic i/o cristià

La imatge tòpica de l’urbanisme islàmic contraposa un hàbitat dispers a un altre de concentrat, el de les madines que estaria caracteritzat per l’atapeïment i envitricollament viari. Tanmateix, les ciutats musulmanes històriques mostren un teixit de carrers i places racional —no geomètric— que connecta els portals de la muralla amb les zones comercials i les places, encara que reserve a la privacitat l’àmbit domèstic. Més encara, no descarte que algun raval andalusí fos dissenyat amb escaire...

Per contra, no tot allò que colonitzaren els cristians —catalans en majoria— és ortogonal o hipodàmic, ni de molt. Els condicionaments del terreny, l’espontaneïtat o malaptesa dels manobres dificulten la línia i els angles rectes. Això no ens ha d’induir a admetre miratges d’escaquers acomodats o forçats. És clar que les viles íntegrament planificades medievals o modernes són cristianes: Almenara, Benicarló, Castelló de la Plana, Cullera, Gandia, Manises, Nules, Sant Mateu, Teulada, la Pobla de Vallbona, Vila-real...