Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

22 страница из 62

A l’interior muntanyós, tenim tres casos de closos medievals. Cinctorres mostra un recinte rònec del segle XIV, de 680 m, consolidat el segle següent, que arriba a disposar de vuit portals, tants com camins o carrers. Sorita, més al nord encara, comptava amb un mur elemental que desapareixia allà on els costers espadats ho feien innecessari. L’alta Vistabella tancava amb una muralla de 490 m una superfície d’1,6 ha a la qual es podia accedir per quatre portals; encara se’n conserva algun i un llenç de mur.

Les cruïlles de camins exigien nuclis assegurats, fenomen que és comprovable a Traiguera —potser andalusina— que el 1257 ja tenia muralla, refermada el 1587 i el 1649, contra els invasors del nord. Més al sud, vora el camí Reial, les Coves de Vinromà es dotaven, el 1275, de murs i tres portals, adobats durant el Tres-cents; les restes alternen amb l’espadat que dóna al riu. El recinte oval d’Almassora (que té certa analogia geomètrica amb el de les Coves) pot ser molt més modern i abasta unes 6 ha; l’antic es degué planificar en rectangle entorn del carrer d’Amunt i, ampliat entre els segles XIII i XIV, la casa forta de l’Oficialat en devia quedar fora. Bell-lloc del Pla, un poc esquerra mà del camí, es reforça en un tossalet que emergeix 5 o 6 m, amb un recinte oval del qual resta el Remur del segle XIV; la muralla de 1575 suma 385 m de perímetre. Càlig i Catí —més o menys al mateix paral·lel— no són alienes a camins transversals o avançats, una cap a la costa, l’altra cap a la matriu, Morella. Càlig disposa d’un petit i rònec circuit ovalat (765 m que abasta una superfície de 3,3 ha) amb portals oberts a camins i atzucacs que confirmen la tanca. S’adapta a la isohipsa de 120 m. Catí, amb un altre recinte simple de 740 m, disposava de sis portals. Ben lluny, Orpesa és una petita vila forta des de 1379 que arribaria a tenir dos recintes, un definitiu, el 1535. Al país meridional, el poblet de Teulada, vora camí, ocupava un tossal amb una planta escairada i fortificada a la qual, el segle XVII, s’afegirien «muralles noves» pels riscs litorals. La segona revolta mudèjar (1276-1277) va provocar la fortificació de diverses poblacions com Penàguila (1286) amb un recinte d’1,3 ha, Pego, Guadalest, etc. (Torró, 1988-1989).