Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

20 страница из 62

Al solar del palau ducal de Gandia, vora el riu d’Alcoi, s’alçava una torre andalusina. Prop del futur solar de Pego, més amunt, s’erigia el ḥiṣn de l’Ambra, un castell andalusí. Beniarrés i Beneixama no poden enganyar amb el topònim tribal: el Calvari del primer devia suportar un castell, a banda de la torre andalusina integrada a la vila; l’altre poble conserva una sòlida torre islàmica. Cocentaina, de més a més del castell almohade-gòtic encimat a la muntanya (440 m s.n.m.), va edificar el fort palau baronial i la muralla. Alcoi, abans de tot, bastia el castell (1258) sobre el portal del nord i, uns anys després, el castell quadrat, residència senyorial de l’almirall Roger. Elda, castellana des de 1243 i valenciana de 1303 ençà, té un castell espectacular d’arrel musulmana que domina la ciutat. Monforte va substituir el castell islàmic per l’església cristiana al cim d’un tossal cònic de 223 m s.n.m. on la topografia s’imposa.

La resta d’exemples pertanyen a episodis de la conquesta o colonització catalana/cristiana que avança òbviament vers migjorn. Comencem amb la fortificació angular del Forcall, erigida per Pere el Cerimoniós (1360-1361) a la confluència dels rius. Els frares hospitalers alçaren la torre de Càlig, punt d’origen d’un poble-acròpolis, en un turó avançat (127 m s.n.m.) a llevant dels seus dominis. El nom de Castelló de la Plana —n’hi ha molts d’altres— s’associa a una connotació estratègica relacionada amb el mític desplaçament del 1252. La pobla de Nules es va constituir lluny, però a recer del castell de la Vilavella. Un document de 1430 esmenta Manises, al límit de l’Horta, com a «castell e lloc, murat». Per la banda de migjorn, recordem que la vila de Teulada no sols posseïa un quartijo o castellet edificat el segle XVI, sinó també una torre de defensa, adossada a l’església. A Vilafamés, el maestre de Montesa ordenà el 1391 reedificar un sector de la fortificació, quartijo o cortijo de la part més elevada del poble (Martínez Barreda, 1993). També cal evocar un quartillo andalusí que era una alqueria fortificada en el camí de Morella a l’Anglesola: en va eixir l’aldea de Cinctorres.