Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

24 страница из 62

La Pobla de Vallbona, si bé fa honor al nom quant a la planta geomètrica, els seus vestigis pertanyen a una muralla escanyolida del Tres-cents amb quatre portals i vall, almenys per dos costats. Manises, més pròspera durant el segle XV, obtingué un clos rectangular afavorit per la senyoria dels Boïl. Gandia, també sota jurisdicció senyorial, va emmurallar la vila vella entre els segles XIII i XIV amb 1.344 m de murs i valls (excepte el costat del riu que no havia de mester fossat); la vila nova, començada el 1388, va exigir el nou clos que arribaria el segle XVI amb l’afegitó de 892 m més de tanca. La vila de Pego, a partir de 1308 edifica una muralla trapezoïdal prou consistent de 522 m de llargària, amb vall, 16 torres, dos portals mestres i un d’auxiliar que encabien 1,9 ha. Benissa, si tingué una tanca de consistència mínima, aixecà una església ben fortificada que servia per arrecerar els pobladors en cas de desembarcament pirata. A l’àrid corredor del Vinalopó, interior meridional, el clos elemental de la vila d’Elda, aproximadament quadrat, engloba «en cristià» el nucli islàmic a base de murs no gaire magnificents als quals s’obrien dos portals principals i dos de secundaris. Alcoi va dotar-se d’un recinte discontinu —les timbes ho suplien— del qual sobreviu el portal torrejat de Riquer. Cocentaina fou defesa per un clos de tàpia valenciana de 9 m d’alçària i 1,5 m de gruix, amb torrasses cada 35 m.