Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

16 страница из 62

Per un extrem, el septentrional, la Pobleta se situa el segle XIII prop de l’eixida de Morella vers Alcanyís. Per l’altre, Nompot/Monforte vigila la zona de pas a la València nova (2.800 km²) del corredor del Vinalopó. Més al nord, Elda —siga o no Ad Ello— aprofita camins encreuats d’origen andalusí en una futura frontera lingüística. Alcoi controlava la ruta de Xàtiva a Alacant en la convergència amb la de Villena a Cocentaina. Catí sorgeix, el segle XVI, com a aldea en un camí secundari que porta a Morella. Orpesa, des del seu tossal, dominava el camí meridià litoral. Una carrera ramadera, fitada per dues basses a l’entrada i l’eixida de Vistabella, constitueix el carrer Major de la vila més alta del país. Els encreuaments són propicis a assentarhi poblacions: el camí Vell de València al Poblenou de Benitatxell va determinar el lloc fort de Teulada; les Ventes acabarien depassant la Pobla de Vallbona quan la carretera de Valencia a Ademuz va guanyar la partida des de final del segle XVI.