Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

11 страница из 62

Rius i rambles

No tenim rius navals, com deia P. Beuter (1538) —exceptuats el Segura i Guadalaviar andalusins. És a dir, els rius i els barrancs o les rambles són més tost un factor de risc que no de comoditat. Tot i amb això, les conques fluvials són atractives perquè encabeixen els sòls més fèrtils i atrauen els camins. Els ponts —escassos— i els guals en condicionen els passos: pensem en els que justificaren l’Alcoi industrial o, al contrari, en un dels problemes de Carlet, al qual s’accedia per un gual a través de la rambla d’Algemesí. Al cap i la fi aquella vila ocupava la mota de la mateixa rambla per eludir el perill de les revingudes.

Gandia va nàixer al costat del riu d’Alcoi, relativament encaixat, però aprofitat per al regadiu, entre séquies. Igual que Almassora, el nucli antic de la qual està una mica més elevat sobre la levée o mota del Millars, també aplicat a l’horta. Càlig se situa al dic de la riba dreta de la rambla de Cervera i Carcaixent, a una respectuosa distància del barranc de Barxeta que roman dos metres més enfonsat.