Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

37 страница из 62

La planificació ex novo de Mascarell —que conserva fins i tot el recinte restaurat— està fora de dubte; les 2,2 ha són cobertes per una malla de 4 × 2 carrers l’orientació dels quals i la dels murs se subjecten a la xarxa de reg. L’humil realització de la Pobla de Vallbona respon plenament al que esperàvem del topònim a base d’un ordit de quatre carrers, més tost estrets i irregulars els llarguers, creuats per uns altres de curts. Les quatre portes corresponien a l’esquema, però la muralla era poc consistent, encara que encabís 4,5 ha. L’horticultura o la gasiveria dels senyors no devia donar per a tant.

Vila-real és un dels exemples més perfectes, tancat per una murada de 1.040 m (6,2 ha = 2 jovades). Tot i que molts autors l’han rectificat, el plànol és lleugerament esbiaixat d’acord amb el parcel·lari de l’horta. Si respon al model de Francesc Eiximenis o el frare el propugnà a partir d’allà, és mal de dir. Sabem que el rei l’hi envià i que hi predicà. La plaça central «cívica» i porticada, no la trobem en altre exemple més que Almenara; allà s’hi obrien la Sala, l’Almodí i el pou, però no l’església, posada a la perifèria com s’esdevé sovint. A partir de dos carrers axials que es travessen a la plaça quadrada es distingeixen quatre quarters subdividits en illetes per carrers i carrerons transversals i dos de longitudinals.