Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

40 страница из 62

Els carrers nous solien ser realitzacions expansives més modestes i també n’hi ha de totes les èpoques, fins i tot d’actuals. El carrer Nou de Manises pertany al segle XVI; a Vinaròs tenim del XVII un altre carrer Nou, 150 m al nord del clos murat, no lluny del convent de Sant Agustí; a Cinctorres, un altre. El de Vistabella, al sud-oest, és cosa del segle XVIII; el carrer Nou d’Almenara pertany al segle XIX. Tant a Castelló de la Plana com a la Pobla de Vallbona trobem sengles carrers Nous que no tenen gaire més de cent anys d’història.

A les pobles, els passa el mateix. Els tractadistes urbans les identifiquen adesiara amb les bastides, però quan gratem la documentació o el plànol, hi trobem de tot. A banda les que hem tractat com a viles planificades de nova creació medieval (la Pobla de Nules, la Pobla de Vallbona), n’hi ha d’altres que podem ser autèntics suburbis (la Pobla de Manises, segle XVI) o barris intraurbans (pobles del segle XIII-XIV a la ciutat de València, o les de Gandia: la de Sant Roc que va suplantar el bordell i la de Loreto, la jueria). Guinot i Martí (2006) n’arriben a comptar prop de dues-centes dins el nostre país. Les més característiques són les fundades ex novo com a desdoblament d’una població segregada: la Vilavella de Nules, Benaguasil. La Pobla del Duc, medieval sens dubte, no mostra al seu traçat triangular i cara-sol cap indici d’ortogonalitat. La Puebla de Arenoso, la carta fundacional de la qual és de 1317, mostra un nucli rònegament rectangular que podria ser del Quatre-cents. La Pobla Llarga, en canvi, sembla posterior al segle XVII: de la Pobla de n’Esplugues, si més no, en queda poca cosa.