Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
39 страница из 62
Tenim notícies d’eixamples que no han deixat rastre toponímic a viles tant distants i distintes com Traiguera i Almenara. L’eixample del sud-oest de Traiguera s’oposa radicalment al nucli antic per l’estil del traçat. És un espai d’1,4 ha, articulat per carrers que poden passar per ortogonals i que deuen pertànyer al segle XIV o XV: hi ha un carrer Nou, com en altres viles que veurem després. Les parcel·les dels habitatges d’aquests eixamples superen llargament en superfície (85 > 58 m2) les del nucli antic. A les dotze illetes fundacionals d’Almenara (segle XIII) se’n varen afegir per la part de llevant unes altres que equivalien a altres sis unitats (75 habitatges) i tot el conjunt fou tancat per un mur elemental (Quatre-cents).
La novetat de les viles noves pot ser relativa. El cas de la vila nova de Gandia, com a carrer-suburbi extramurs, remunta a 1388 i es consuma durant el segle següent entorn del Trapig, és a dir, la indústria del sucre de canya. La muralla nova del segle XV va arribar a agombolar 7,6 ha, fent costat a la universitat. La vila nova del Forcall és contemporània de la urbanització (segle XVI) de la gran plaça de la Creu: la constituïen dues illetes d’uns 2.100 m2 cadascuna, que tal vegada comptaven amb una modesta tanca. Alacant va convertir en cor de la ciutat el raval o vila nova (3,1 ha) a comptar del Cinc-cents. Situat just a baix del Benacantil i amb possible protecció murària, no en descarte un presumible precedent andalusí. S’oposava a la vila vella, reservada als originaris i va assumir un mòdul generós de 200 m2 per parcel·la; tal vegada volia interferir o minvar el nucli anterior. N’és prova l’església gòtica de Sant Nicolau, patró dels mariners catalans que, amb el temps i reconstruïda, esdevindria col·legiata i concatedral.