Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

43 страница из 62

La designació toponímica és un argument valuós, però no sempre concloent: no totes les pobles o viles noves responen a una planificació concebuda o executada dins la mentalitat que implicava la bastida (Lavedan, 1926) o el castrum romà. Si a la Pobla de Vallbona hi trobem bons indicis, a la de Benifassà, no. Nules ha omès en la seua designació oficial el sintagma la pobla de o vilanova que conserven alguns barris del Forcall o de Gandia. La València del segle XIII també tingué pobles (Guinot-Martí, 2006) que s’escapen de la nostra consideració. L’existència d’una carta de poblament no implica una planificació obligada.

Per l’època de constitució o desenvolupament posterior al Cinc-cents, tot i que en tenim dades i croquis, no parlarem de nuclis com Almoradí, Beneixama, Benejúzar, el Camp de Mirra, Casinos, tot i que els hem visitat atentament. La Canyada de Biar, Fontanars dels Alforins, Sant Jordi (antic mas dels Estellers) i el Villar del Arzobispo deuen pertànyer al segle XVII i Navajas, el Pinós, la Pobla de Farnals, Salinas, Santa Pola i Tabarca, al XVIII o posteriors.