Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

47 страница из 62

Patrimoni arquitectònic i toponímic

Les esglésies

Reunim en aquest apartat dos aspectes que pertanyen un al patrimoni material i l’altre a l’immaterial, que sovint connecten en el paisatge humà de les viles i ciutats. No cal dubtar que l’església és l’edifici més representatiu de cada assentament, almenys a l’edat mitjana i la moderna. Ara bé, les reconstruccions o ampliacions del Sis-cents i Set-cents n’han desfigurat la majoria, estrafent sovint la implantació primitiva sense cap contemplació pel carreram o fins i tot per la muralla. Aquests segles de vertadera teocràcia, les autoritats municipals estaven sotmeses als dictats clericals que maldaven per convertir els temples en fites arquitectòniques.

En casos determinats, l’església parroquial es constitueix en peça essencial de la defensa: la de Benicarló hagué de resistir les escomeses carlistes; la del Forcall va estar a punt de ser volada en les mateixes guerres civils. L’església de Teulada, forta, estava adossada a un quartijo defensiu (1551) i la immediata de Benissa, reedificada devers 1590, venia a suplir un recinte murat inexistent o no gaire eficaç. L’església de Cullera, a la part més elevada del recinte, era reforçada militarment el 1543.