Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

49 страница из 62

Manises no s’escapà de la centralitat clerical; l’església documentada el 1370 tenia el fossar al flanc de llevant; la nova de 1735 es permeté interrompre el carrer. El castell de Nompot de la conquesta esdevindria amb el temps l’embalum enorme de la parròquia, no només cèntrica, sinó també encimada al cucurull del cònic tossal. A la regularíssima pobla de Nules, l’església del segle XIV —reformada el 1639— gosa evadir-se de la quadrícula i es col·loca esbiaixada amb l’absis al sudoest i el fossar al costat de l’evangeli (SE); l’actual és posterior a la guerra civil dels tres anys. La parròquia de Pego ara és ben centrada al nucli antic; el solar que «cercaven» el 1280, el trobaren a ponent del trapezi originari i va romandre exempta a la vora del fossar. Valltraiguera posà l’església al contacte entre el nucli (possiblement islàmic) i la part planificada; el 1398 —sota l’ègida del papa Luna— arribà a acollir trenta beneficiats. La forta església de Teulada presidia i dominava, com hem dit, el poblet des del final de l’edat mitjana, com l’església vella de les Coves de Vinromà (segles XIII-XV) d’un estil gòtic refinat, que ocupava el cim de la població. Seria abandonada i substituïda per la nova, aixecada el 1784.