Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн

53 страница из 62

L’esplendor gòtic de Sant Mateu i una acurada tasca de restauració ens ha permès valorar la importància relativa dels carrers i plans dels segles XIV i XV, i sobretot dels abundants casals. La copiosa documentació de Pego i un estudi exemplar a través del parcel·lari i l’arqueologia (Martí, 1997) permet reviure el paper del carreram medieval. Manises, amb flaixos escassos, el podem fixar a final del Quatre-cents quan es crea el carrer Nou, que esdevindrà Major. A Cinctorres, la casa senyorial dels Santjoan confrontava amb el Quartillo —castell originari—, el forn i l’hostal. A Traiguera, segona vila del Maestrat, s’explica un esplendor planificat en dos o tres recintes, comptant-hi la concessió de mercat (1321) i fira (1440) i la celebració d’unes corts, l’any 1441; caldria afegir-hi l’Estudi que va funcionar-hi del segle XIV al XVI. Per acabar, la rivalitat en una minúscula aldea morellana, el Forcall, aclareix el desenvolupament i la persistència dels casals dels Mançaner i Fort, oposats als Miró i Osset que opten per l’eixample.