Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
50 страница из 62
El proposat i difós model de fra Eiximenis, nogensmenys, tenia prou excepcions, catorze (gairebé la meitat) per trencar la llei de la centralitat. Comencem amb la d’Alcoi, Santa Maria, que correspon al tipus de reconquesta (segle XIII), ampliada el 1576, que tenia el fossar al davant; tot situat a la punta interfluvial de la vila. La d’Almassora, bastida el 1569, tenia el buc i el fossar dins el recinte, però en reedificar-se el 1685, abolí un tros de la muralla de ponent. Tampoc encaixava a l’esquema urbà la de Benicarló (1236), més petita que la de 1724-1743. L’església medieval-moderna de Benissa quedava al cantó oriental de la vila, al costat del portal, fortificada. Carlet edificà la parròquia excèntrica, documentada el 1401, a la part de tramuntana, on ara és la plaça Major.
L’església de Cinctorres romania al límit oriental del clos murat, però l’ampliació del segle XVIII va trencar el mur d’Avall i va permetre afegir a la plaça Nova, la bassa i el fossar: un exemple més d’urbanisme eclesiàstic. No és diferent el cas de Cocentaina, amb un temple del segle XIII a l’extrem nord, acompanyat d’un fossar; la plaça del davant és setcentista o posterior. El recinte murat de 1543 a Cullera s’estalonà en l’església fortificada angular. El temple setcentista de la Pobla de Vallbona està esquerra mà a la banda de ponent i el cantó l’ocupava el fossar originari, sense destruir l’esquema planificat. També fugia del centre —tal volta per evitar el xivarri del mercat— l’església de Sant Mateu, que ja tenia dos trams enllestits el 1257; altrament, la romànica de Sant Pere dominava el cim de la Suda. Vila-real no va encabir dins el seu plantejament paradigmàtic l’església (1298), ni a la plaça, ni tan sols al carrer d’Enmig. L’edifici originari de només 20 × 40 m era paral·lel a la muralla del nord i tenia l’absis al nord-est; al davant hi havia el pla de l’Església (SW) i al costat, el fossar i el verger, regat per la Sequieta que assortia el pou de la plaça Major. L’església antiga de Vistabella sembla que s’alçava vora el castell, a l’indret més elevat de la vila; la nova en canvi (final del segle XVI) es va bastir a la part baixa, fora porta, amb vertadera magnificència. Vinaròs mostrava una església (1586-1594) excèntrica al cantó nord-est del recinte que, potser a l’inici, romania extramurs; l’antiga, més reduïda, la situen els autors al carrer de Codera. A nuclis petits com el d’Orpesa, l’església enaltida va ser inclosa en un segon recinte enganxat al castell i, a la Pobleta d’Alcolea, l’església (1316) i la casa pairal dels senyors ocupen els dos caps del mateix carrer, quasi únic.