Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
52 страница из 62
La Torre va albergar fins a 1915 l’Ajuntament de Càlig: tenia al davant la carnisseria/peixateria i al carreró immediat del Delme, el gran celler de l’orde de Montesa. Tres viles de la mateixa senyoria montesiana i del bisbat de Tortosa són Vinaròs, Benicarló i Almassora. A la primera, la casa del Consell s’ubicava en un cantó del carrer Major, prop del barri mariner; just davant residia el mostassaf. Els Quatre Cantons de Benicarló materialitzaven el poder civil mentre que l’enorme casal de Montesa (720 m2) al quarter meridional significava la jurisdicció. L’Oficialat tortosí d’Almassora absorbia una illeta sencera del nord en tant que Ca la Vila se centrava a la plaça Major. Els hospitals solien prendre posicions, fora vila, prop dels portals, cas de les Coves de Vinromà, Catí i Benissa.
Segons la categoria històrica dels nuclis urbans, que no sempre s’avé amb l’actual, hi podem trobar mostres d’esplendor edificatori, de vegades coincidents amb el carrer Major que és —o ha estat— axial. El Castelló de 1588 (Traver, 1958) tenia uns 4.500 habitants que pagaven una peita mitjana de 10 lliures i 15 sous; la centralitat estava marcada pels edificis del Comú de la Vila, les Corts de Governació i Justícia i la presó que s’acumulaven en una petita àrea del centre antic, no lluny de l’església. N’Arcís Feliu sojornava al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de Mossèn Tirado; els Casalduc vivien al carrer de l’Aigua, una travessa destacada. Gandia conjugaria la vila, el raval andalusí i la vila nova; si la col·legiata de Santa Maria restava al melic urbà, la Universitat (1548) es va alçar a l’extraradi, obligant-se a tancar-la de murs. Altrament, el palau gòtic dels ducs —originat en la torre del Tossal— mantenia la senyoria del territori al costat del riu. Cocentaina conjuminava també el palau senyorial (2.880 m2) de final del segle XIII entorn d’un pati central de base gòtica amb la placeta de les Corts, més tard de la Vila, on radicava el consell municipal.