Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
45 страница из 62
Entre els quaranta-un casos de viles escorcollades, en podem considerar una petita mostra en què la superfície dels quarters urbans, de les illetes de cases o dels trasts edificats i edificables evoquen o suggereixen l’ús d’unitats de mesura tradicionals; això sempre dins una relativitat o imprecisió imposada pel procediment de prendre les dimensions sobre plànols del cadastre que no sempre són fiables. Tanmateix, maldarem per treure’n qualque profit.
L’únic exemple en què ens aproximem a la jovada és el de Vila-real —operació hortelanourbana— que n’ocupa dues, equivalents a 72 fanecades, distribuïdes entre els quarters septentrionals (16+16) i els meridionals (20+20) (fig. 4): podria ser un cas paradigmàtic. La fanecada, però, apunta en molts altres indrets, una dotzena, sobretot referida a la dimensió de les illes de cases. Són molt reiterats els casos que s’apropen a les dues fanecades: Cocentaina (1.641 m2 d’illeta mitjana); Almenara (1.681 m2); Benicarló, que les depassa lleugerament (2.000 m2). Les tres illes simètriques del clos més antic d’Orpesa oscil·len entre les 2 i 2,5 fanecades; el Vinaròs montesià originari (1,4 ha) mostra vuit illetes de 55 × 30 m que equivalen de nou a 2 fanecades. Altrament, a Pego, el sector més regular dóna 8 fanecades, però, filant més prim, hom hi pot trobar altres equivalències. La pobla de Loreto de Gandia, de 62,5 × 135 m dóna uns 8.500 m2 que són 10 fanecades i el conjunt del llogaret de Mascarell (10.100 m2) depassa un poc les 12 fanecades. Les illetes d’entorn del carrer d’Amunt d’Almassora corresponen a l’extensió d’una fanecada i les del Raval Vell d’Alcoi, segons Torró (2003) donarien 1,25 fanecades: jo crec que —comptant els carrers— hauríem d’assignar-les-hi 1,5 fanecada.