Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes онлайн
36 страница из 62
Les dues viles més septentrionals, Vinaròs i Benicarló, tenen comuna la immediatesa litoral i una traça esbiaixada, romboïdal. El carrer Major de Vinaròs —eix únic— és creuat per quatre travesses que es reparteixen l’esquifit espai (2,4 ha) d’una manera dissimètrica; malgrat l’eixampla occidental, la vila hagué de restringir les parcel·les, amb una de les mitjanes més baixes, 55 m2. Els patis de Benicarló, que no arriben a les 5 ha, són una mica més afavorits (65 m2): sembla que la senyoria militar, dins la modèstia, la va atendre millor des de 1236, disposant un rombe en quarters dividits pel carrer llarg de Sant Joan i l’entravessat Major; des de la cruïlla hom podia veure les quatre portes.
Almassora i les Coves de Vinromà mostren una semblança, tal volta casual, de perfil i distribució, una esbiaixada, l’altra més aproximada als angles rectes; una compta amb quatre o sis quarters d’uns 670 m2 que, inclosos els carrers, vénen a omplir una fanecada. Les Coves només tenien, igualment, tres carrers llargs escalonats, a banda dels transversos. Almenara, amb un clos (1543, incloent el casal de la senyoria), abasta 5,4 ha, però n’hi hagué un d’anterior més reduït; així hi han romàs sis carrers més curts i rostos, travessats per altres quatre de plans: de tots en sabem la lletra menuda gràcies a la recerca del metge Lluís Cebrian. Castelló de la Plana degué començar amb un recinte gairebé quadrat de 3,3 ha; el segon ja en cobria 9,9 i el tercer, modern, 21 ha amb sis portals. Voldria recalcar que —gràcies a l’obra de Traver— queda confirmat el principi de la persistència del cadastre: les parcel·les urbanes de 1588 i de 2012 són pràcticament idèntiques.