Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

31 страница из 139

Així doncs, es va haver d’esperar a la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, sis anys després del límit cronològic quan acaba aquest treball, per establir nous paràmetres en l’adequació definitiva de les diferents policies a la nova realitat democràtica, i culminar així els petits canvis que s’havien dut a terme fins aquell moment. De tota manera, cal assenyalar que la promulgació de la llei no va implicar la immediata postergació de les velles pràctiques, que en determinades ocasions s’hi van continuar produint. I és que l’ombra del franquisme en aquest àmbit fou molt allargada. Del que es tractava era d’establir de manera definitiva i consolidada nous paràmetres d’actuació en tots els nivells, especialment pel que feia a la gestió de la conflictivitat al carrer i a la utilització de les armes de foc per part dels policies, a més d’erradicar la pràctica de maltractes als detinguts, tal com denunciaven any rere any els anuaris d’Amnistia Internacional.ssss1 En definitiva, es tractava de fer un canvi profund de model respecte la protest policing, de forma paral·lela al que feia anys que s’estava produint en altres estats europeus, i passar del que s’anomenava una hard policy a una soft policy en la gestió de la conflictivitat al carrer,ssss1 en un marc enfocat cap a una actuació policial preventiva, selectiva i legal, pròpia dels règims democràtics.ssss1