Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

29 страница из 139

En conseqüència, caldria esperar fins el 1986, a les darreries de la primera legislatura socialista, quan, finalment, i després de no pocs problemes, es va posar fil a l’agulla en la voluntat de fer una veritable reforma de les estructures policials espanyoles en un nou escenari democràtic. A aquesta lentitud en els canvis, l’acompanyava una total manca de voluntat dels homes que pilotaren la nau durant la Transició per fer la més mínima depuració en els rengles policials. Una reivindicació que ben aviat restà associada només a les forces de l’extrema esquerra extraparlamentària, atès que per al PSOE i el PCE aquesta aviat deixà de ser una qüestió cabdal en les seves agendes. La inexistència d’una depuració va permetre la perpetuació en els cossos policials d’antics servidors de l’aparell repressiu franquista, en els més foscos racons del seu magma repressiu. I amb ells, també els seus mètodes, per la qual cosa, per exemple, la xacra de les tortures i els maltractes a les dependències policials es va perllongar molt més enllà del que s’hauria desitjat en el nou projecte polític que s’estava bastint. La Brigada Político-Social (BPS) fou suprimida l’octubre de 1976,ssss1 però els seus homes romangueren a les regnes policials, la majoria en la unitat que de facto va substituir a aquella, encara que amb funcions diferents, la Brigada Central de Información. Ja hem pogut llegir al pròleg d’aquestes pàgines la valoració que feia Martín Villa, ministre d’Interior entre 1976 i 1979, respecte a la seva negativa de fer cap tipus de depuració als rengles policials.