Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

126 страница из 211

Ferrando, investigador que no amaga cap pregunta ni resposta sincera en el seu estudi, que enceta interrogants, que descobrix contradiccions, proclama el seu ideal com a punt final del llibre: «no caminar cap a l’ideal idiomàtic que Fuster propugnà seria tancar-se a una visió de futur nacional per al català, especialment per a les terres de consciència i lleialtat idiomàtiques més febles avui, com és el País Valencià» (p. 402), i dona indicacions de com s’ha d’actuar en l’articulació lingüística de les nostres terres (p. 77):

Cal articular millor la col·laboració entre l’iec i les universitats de tot el domini lingüístic. Cal superar la fragmentació administrativa de l’autoritat lingüística. Cal afavorir la difusió d’un estàndard únic i alhora flexible i integrador, que servesca no sols per a enriquir la llengua a partir dels recursos propis, sinó per fer-nos conscientment partícips d’una comunitat de valors.

Llegim el llibre, assaborim-lo, enfortim els nostres coneixements alhora que ens fem més respectuosos amb els que no pensen exactament com nosaltres: Fabra va posar els fonaments de la codificació, Sanchis els va reblir i va pujar l’edifici però encara n’hi ha finestres per obrir i clavills per tapar; femho sense por, perquè tots som seguidors de Fabra, de Sanchis i de Moll i de molts altres que els han seguit, però no hem de ser deixebles immobilistes de la cabotada sinó analistes i observadors de la realitat, a la manera de Antoni Ferrando, la qual volem millorar i reforçar amb un ús i estima de la llengua més sòlids i duradors.