Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн
4 страница из 67
Totes les notes, observacions i descripcions d’aquest breu episodi de la biografia de Joan Estelrich (Felanitx, 1896-París, 1958) que acabem de reproduir provenen dels Dietaris que, a finals de l’any 2012, es van publicar a l’editorial Quaderns Crema, en una edició a cura del professor Manuel Jorba. Es tracta d’una àmplia mostra dels esperats dietaris inèdits de l’intel·lectual mallorquí, polític, promotor cultural i assagista. La publicació d’aquell volum, que contenia textos des de l’any 1914 fins a 1949, va constituir un veritable esdeveniment cultural tant per als amants del gènere diarístic i memorialístic, que en són molts, com per a tots aquells lectors que s’interessaven per les turbulentes relacions entre els intel·lectuals, la cultura i la política catalanes, que encara en són més. Els dietaris contenen, com a mínim, tres nivells d’anàlisi i reflexió: el personal, amb el característic narcisisme de l’autor, avui totalment passat de moda però que permet al lector una insospitada immersió en les dimensions ètiques i les contradiccions morals del personatge, amb freqüents observacions sobre si mateix i sobre les seves relacions amoroses i eròtiques; el professional, amb una profunda reflexió tant sobre les seves inquietuds filològiques i literàries com sobre la dimensió política de la seva activitat cultural, marcada pel catalanisme i per l’europeisme; i, finalment, un tercer nivell que abasta una part no negligible del llibre i que transcriu de manera deliberada els seus somnis, molt freqüents, sovint eròtics, però no només, i que obren al lector tot un món d’angoixes, enveges, traumes, rivalitats i ambicions d’un interès extraordinari. D’altra banda, les anotacions sobre l’acte d’escriptura dels dietaris mereixerien per elles soles una detinguda anàlisi: «¿Escriure?, ¿treballar?, ¿fer-se un nom? ¿deixar uns llibres? Per què, si hom pot viure allà baix nodrint-se de la recança d’un temps en què la bellesa fou realitat i presència!» (Madrid, 7 febrer 1940).