Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

8 страница из 67

Capital intel·lectual de Joan Estelrich

Valentí Puig

Escriptor

L’ecosistema que consentia la supervivència de l’intel·lectual humanista s’ha eclipsat, com aquelles civilitzacions que desaparegueren de cop i volta. L’escriptor –l’escriptor que vol fer literatura– té l’avantatge que la seva feina és solitària, que pot viure amb un petit editor i un grapat de lectors. Però, l’intel·lectual –diguem-ne l’escriptor públic– rarament pot existir sense un marge d’influència en la societat. Per això, avui l’intel·lectual o bé és mediàtic o bé és catacumbal. Vegem quina és la distància entre el capital intel·lectual –també polític i social– de Joan Estelrich i la nostra època immediata.

Em demano si encara és útil la distinció que feia Roland Barthes entre écrivain i écrivant. Ara mateix, citar Barthes és més aviat démodé, però aquella diferenciació, aleshores, pels anys seixanta, feia el seu pes. L’escriure transitiu, l’escriure intransitiu: si l’écrivant correspon a la figura de l’intel·lectual, l’écrivain és un home que cerca o troba «el per què» del món en un «com» escriure. Per fer-ho curt: voler «dir» i voler «escriure» no són la mateixa cosa. Dit d’una altra manera: hi ha qui descriu el món i hi ha qui l’explica.